Translate

dimarts, 18 d’agost del 2020

Cascada de Molières (Val d'Aran)

Cascada de Molières o de Mulleres.
   La cascada de Molières o Mulleres la trobem dins la comarca de la Val d'Aran, just al començament d'aquesta preciosa comarca pirinenca i abans d'entrar per la boca sud del túnel de Vielha.
   Per anar-hi partim del Pont de Suert prenent la carretera N-230 en direcció cap a França, abans d'entrar al túnel de Vielha ens desviarem a la dreta per prendre la carretera per on desvien els vehicles que transporten matèries perilloses, tot seguit trobem una rotonda, prenem la primera sortida a la dreta que ens portarà a una esplanada que queda al costat del refugi de l'hospital de Vielha on deixarem el cotxe.

Planell orientatiu.
   Pels que tingueu GPS les coordinades son: N - 42º 37' 37.8''  E - 0º 45' 47.1''.
   A partir d'ací seguirem a peu una mica menys de dos quilòmetres que és el que ens separa del salt. D'aquesta esplanada surten dos camins, un pèl mateix costat del refugi i l'altre al final de l'aparcament (el qual queda més a prop del riu), prendrem doncs el segon perquè és el més curt.

Inici de la ruta a peu, al fons el Tuc de Molières (3010 msnm).
Fent camí per la Pleta de Molières.
 












   Comencem a caminar tot travessant la Pleta de Molières, el petit rierol d'aigües cristallines ens queda a l'esquerre i al fons podem veure el tuc de Molières amb els seus 3010 msnm, a mesura que ens anem endinsant per la plana el paisatge es va fent més feréstec i bonic, les flors i els petits insectes que ens envolten donen una odissea de colors en mig d'aquest prat.
Cims que veiem anant en direcció al salt de Molières. 
   Mentre anem fent camí ens sentim com petites formiguetes en acostar-nos a les gegantines muntanyes que veiem al nostre davant:     El tuc de la Tallada amb els seus 2955 msnm, el Tuc de la Feixa de la Vall amb 2877 msnm, el Tuc dera

Tuc de la Tallada i Tuc de la feixa de la Vall.
Tuc dera Gerbosa i Pales de Molières.













Gerbosa amb 2846 msnm i el més alt de tots, el Tuc de Molières amb 3010 msnm, lloc on es troba la capçalera del Noguera Ribagorçana amb l'inici del barranc de Molières. A mig travessar la Pleta de Molières fem una parada i tot mirant

Mirant enrrere veiem l'aparcament (1619 msnm) i el Tuc de la Contesa (2775 msnm)
cap enrere ens adonem que ja hem recorregut un bon tros, ja que veiem l'aparcament força lluny i una preciosa vista del Tuc de la Contesa que compta amb 2775 msnm. Continuem endavant, a estones per la llera del riu i altres més apartats,

Vista del riu amb les muntanyes al fons.
Palanca que travessa el Barranc deth Pòrt.













més endavant travessem per una palanca de fusta el Barranc deth Pòrt i cada cop estarem més a prop del bosc que amaga la preciosa cascada que anem a visitar.

Entrem al bosc amb el Tuc de la Tallada de fons.
   Un pic entrem al bosc, ja sentim un fort soroll d'aigua cap a la nostra esquerra, en direcció cap al riu, es preveu que ben a prop tenim la cascada, trenquem doncs cap a aquella direcció i als pocs metres ja podem gaudir d'aquesta meravella de la natura: la cascada de Molières.

Cascada de Molières.
Cascada de Molières.













   Vista la cascada des de baix decideixo començar a ascendir pel seu costat, però sense seguir cap camí, arriba un punt en què em puc posar a la seva llera, podríem dir que a mitjana alçada, és preciós gaudir-la una estona des d'ací:

Cascada vista des de mitjana alçada.
Vista des de la llera de la cascada a mitjana alçada.


 










   Sortim del seu costat i decidim de seguir amunt per assolir la seva part més alta, fem una petita grimpada i amb un no-res ja som dalt. A partir del cap d'amunt de la cascada comença la preciosa vall de Molières, des d'ací dalt estan, si ens donem la volta, mirant cap a la Pleta de Molières gaudirem d'una preciosa vista d'alts cims com són el Tuc de Conangles amb 2784 msnm, el Tuc des Estanhets amb 2787 msnm, la serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa amb 2775 msnm.

Vista des de dalt de la cascada de Molières, d'esquerra a dreta: Tuc de Conangles,
Tuc des Estanhets, Serra del Molar Gran i el Tuc de la Contesa.
   Un pic hem gaudit d'aquestes espectaculars vistes, nosaltres decidim tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, però si algú vol allargar més l'excursió, ho pot fer, sempre contant en què a mesura què es va pujant la dificultat va en augment i s'ha d'estar preparat per no sofrir cap ensurt, siguem conscients i no fem més del que realment podem així evitarem problemes.

   I ara us deixo amb el vídeo de l'excursioneta:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 15/08/2019.



dimarts, 4 d’agost del 2020

Sant Climent de Taüll (Vall de Boí)

Església romànica de Sant Climent des del poble de Taüll.
   L'església de Sant Climent de Taüll la torbem a l'entrada del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i està situat dins la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Aquesta església, és una bona mostra de la riquesa que obtingueren els senyors d'Erill (feudataris dels comtes del Pallars Jussà) en lluitar a la reconquesta al costat del rei d'Aragó Alfons "el Bataller", una bona part dels botins de guerra i recompenses econòmiques els invertiren a la Vall de Boí creant una època d'esplendor en aquesta zona. Una bona prova és la de l'edificació de tres temples gairebé seguits en aquest poble (Sant Martí, Sant Climent i Santa Maria).
   L'església de Sant Climent fou consagrada pel bisbe de Roda-Barbastre en Ramon Guillem el dia 10 de desembre de 1123, quedant documentada en l'acta de consagració que estava pintada en una de les columnes del temple.

Sant Climent de Taüll, absis i cantonada nord-est
    Aquest temple de planta basilical amb tres naus coronades per un absis central i dues absidioles va ser aixecada a principis del s. XII, però aprofitant les restes d'una edificació més antiga del s. XI, això es pot constatar en veure els carreus de la part baixa de l'absis central i els del mur nord que són força irregulars.

Façana principal i campanar de Sant Climent de Taüll.
   La porta principal està a la façana de ponent, és d'arc de mig punt i en els seus orígens havia estat guarida per un porxo actualment desaparegut. La coberta és a doble vessant amb un embigat de fusta que s'arrepenja sobre uns formers aguantats per unes columnes cilíndriques. Els absis tenen una decoració llombarda molt simple però harmoniosa

Detalls decoratius del campanar.
Detalls de decoració llombarda de l'absis central.













al igual que la torre del campanar.
   Al cantó sud-est del temple s'aixeca l'esvelt campanar de sis pisos d'alçada que curiosament està alineat amb els de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i el de Sant Joan de Boí. Aquesta torre quadrada té finestrals en tots els pisos i una decoració d'arquets cecs i frisos de dent de serra. Tant a l'absis central (a la finestra) com al campanar (a la cara nord dels pisos superiors) hi queden restes d'arrebossat amb pintura romànica de color vermell, això fa suposar que en l'antiguitat aquestes esglésies estaven arrebossades i pintades en el seu exterior.

Sant Climent de Taüll, cantonada sud-est i campanar.
   Quan entrem a l'església de sant Climent de Taüll, la vista va cap endavant, en direcció cap a l'absis central, el lloc pot ser més important del temple, lloc on hi havia hagut una pintura internacionalment coneguda com a símbol del Romànic Català, és la que mundialment representa l'art romànic i està declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO igual que totes les esglésies de la vall, m'estic referint a la solemne imatge del Crist en Majestat: el Pantocràtor; però amb

Interior de l'església amb una projecció per veure com era.
Interior de l'església tal com es troba ara sense pintures.













qué ens trobem?, doncs senzillament amb un temple quasi nu de pintures romàniques, ja que pràcticament totes es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la veiem tal com estava abans que el mestre de Taüll (manera en qué s'anomena al mestre que va pintar l'absis central de Sant Climent) comences a pintar la seva gran obra d'art. Ací, in situ, encara es pot veure en els espais frontals que divideixen els absis unes restes de pintures romàniques, a l'esquerre la imatge de Sant Climent (patró de l'església), ho sabem per les lletres que hi ha al seu damunt, a la part dreta de l'absis central, just a l'intradós de l'arc presbiteral, es troba l'escena de Caín i Abel en el moment del magnicidi, al seu costat es troba una altra escena amb una taula parada, representa el banquet del ric Epuló. Al centre dels arcs centrals encara es poden veure dos cercles on hi havia pintures que ara estan al MNAC, també al mur sobre l'absidiola nord podem observar en un costat la figura d'un animal quadrúpeda bastant difícil d'identificar.

Absidiola nord amb una pintura a dalt a la dreta i en el divisor de l'absis la figura de Sant Climent.
    A la nau nord de l'església podem veure la reproducció d'un banc romànic del segle XII, ja que l'original fet amb fusta de pi es troba al MNAC. En aquella època era normal trobar dos bancs al presbiteri, un a cada cantó, era perquè ho fessin servir les autoritats eclesiàstiques o civils. Aquest banc força decorat podria ser un d'aquests dos bancs presbiterals.
Reproducció del banc romànic possiblement del presbiteri.
    Dins l'església de Sant Climent de Taüll també s'hi conserven tres talles originals de l'època romana:
   La imatge restaurada del Crist Salvador, en aquest cas coronat. Aquesta imatge del segle XIII tal com es representava en l'època és una majestat, amb el llibre de la llei a la mà esquerra i beneint amb la mà dreta.
   La Mare de Déu com a tron de Crist, aquesta talla també del segle XIII. Aquesta tipologia és força comú en l'escultura romànica: la verge fa de seient del nen Jesús, simbolitzant un tron de saviesa, mentre la criatura beneeix i aguanta el llibre de les Escriptures amb l'altra mà.
   La imatge policromada del Crist en la Creu. Aquesta talla a diferència de les altres data del segle XII i representa al Crist Crucificat però amb una aparença triomfant, ja que si l'observem no veurem cap mostra de patiment o mort en la seva cara. Diuen que si aquesta imatge és la imatge perduda del Crist a la Creu de Sant Joan de Boí.

Crist Salvador.
Crist en la Creu.
Mare de Déu.
    Aquestes tres precioses imatges romàniques les trobem a la nau sud de l'església de Sant Climent de Taüll.
 
   Una de les coses més espectaculars que podem gaudir dins d'aquest temple és el vídeo mapping que es projecta sobres l'absis central donat vida virtual a les seves parets. D'aquesta manera podem veure com es va dibuixar i pintar aquella meravella del romànic del segle XII, sembla que t'hi trobis dins, pots veure com era realment l'absis major acabat de pintar pel mestre de Taüll.

Moments de la projecció del vídeo mapping.
Virtualització de l'absis major tal com estava en el s. XII.







 





Primer terme del Crist en Majestat, el "Pantocràtor" amb tota la cúpula de l'absis.
   El que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Sant Climent de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada amb la projecció del vídeo mapping. Per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.

   Per acabar, us deixo amb un vídeo recopilatori de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que he tractat fins a aquesta data (Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll) amb una breu explicació de la seva història, espero que us agradi:


(22/02/2020)


Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.


diumenge, 19 de juliol del 2020

Uelhs deth Joèu (Val d'Aran)

Els Uelhs deth Joèu.
   Poc abans d'arribar al bell paratge d'Artiga de Lin a uns 1400 msnm més o menys trobem aquesta espectacular cascada aranesa que desembossa a les aigües del riu Joèu.
   Per anar-hi, partim de Vielha direcció a França, a uns 8,3 km a l'esquerre deixem la carretera principal per desviar-nos cap al poble de Es Bordes, del mig d'aquest preciós poble aranès surt la pista asfaltada en direcció a Artiga de Lin la qual va vorejant el riu Joèu i és la que és la que ens portarà cap al nostre destí.

Planell orientatiu.
   Depèn de l'època de l'any en què hi anem ens podem trobar amb la pista restringida a l'altura del Plan dera Capèla, que es troba a uns 5,5 km de Es Bordes i on hi ha una zona habilitada amb aparcaments per deixar el cotxe, aquest lloc es troba al punt GPS: N-42º 41' 51.0''  E-0º 42' 30.7''. Les dates i hores en què hi ha restriccions, és a dir que haurem de deixar el cotxe ací són: del 20 de Juliol al 10 de Setembre de les 10 h a les 17 h (aquests horaris me'ls ha tramès molt amablement l'oficina de turisme del Val d'Aran a l'hora de fer aquest bloc (2019)). 

Zona d'aparcament del Plan dera Capèla.
   En el Plan dera Capèla hi ha el centre d'interpretació de l'Artiga de Lin on trobarem tota mena d'informació sobres el lloc, aquest està situat al costat mateix de l'ermita de la Maire de Diu dera Artiga de Lin, d'aquest punt surt un trenet turístic que ens porta fins als Ueths deth Joèu i a Artiga de Lin dins l'horari de les restriccions de carretera.
   Si pugem fora d'aquests dies o horaris de restricció, podem seguir amunt amb el nostre vehicle, llavors, continuarem uns 2,2 km més fins a trobar l'aparcament dels Uelhs deth Joèu des d'on ja se sent la forta remuga de l'aigua, d'allà prenem un camí que baixa tot dret pel mig del bosc i ens porta al mateix davant d'aquesta meravella de la natura, els Uelhs deth Joèu:
Uelhs deth Joèu
    "Uelhs deth Joèu" traduït al català vol dir ulls del diable o de Júpiter, no com altres interpreten o mal escriuen dient els ulls dels jueus que en aranès seria Uelhs deth Joeu, compta amb els accents que poden variar molt el significat d'una cosa i crear falses històries.

Uelhs deth Joèu des del pont del camí a Artiga de Lin.
   Hem de saber que aquestes aigües vénen de la glacera de l'Aneto, allà s'hi troba el Forau d'Aigualluts que no és més que un clavegueró que per sistema càrstic recull les aigües de fusió portant-les per sota terra fins a l'Artiga de Lin, aflorant novament a la superfície en els Uelhs deth Joèu. Això va comprovar-ho en l'any 1931 el científic Norbert Casteret abocant fluoresceïna (un colorant) en el Forat d'Aigualluts i veient com sortia pels Uelhs deth Joeu.

Balcó-mirador dels Uelhs deth Joèu des del camí que puja a Artiga de Lin.
   Des d'ací si hi ha temps, travessant un pont i seguint un corriol pel costat de la cascada podem pujar en un quart d'hora o vint minuts fins al preciós paratge d'Artiga de Lin on trobarem el refugi i un paradisíac paisatge d'alta muntanya. 


Uelhs deth Joèu pujant cap a Artiga de Lin
Un bon lloc per relaxar-se.




      








   A causa del poc temps que ens quedava, ja que se'ns escapava el "trenet" i veníem de lluny vaig quedar-me a mig pujar, ja tinc excusa per tornar, però amb més temps,  ara us deixo amb el vídeo que vaig gravar aquell dia, fins a la propera.



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 14/08/2019.


dimecres, 1 de juliol del 2020

Santa Maria de Taüll (Vall de Boí)

Vista del poble de Taüll des d'on sobresurt el campanar de Santa Maria.
   L'església de santa Maria de Taüll la trobem al bell mig del poble de Taüll que pertany al municipi de la Vall de Boí i es troba a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Igual que totes les esglésies de la vall està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, però és l'única que ha deixat generar l'assentament de la població al seu voltant.

Església de Santa Maria de Taüll.
   El primer document escrit que es troba d'aquesta edificació és l'acta de consagració, que fou l'11 de desembre del 1123 pel bisbe de Roda-Barbastre, Ramon Guillem, just un dia després de la consagració de Sant Climent de Taüll, aquest fet mostra la importància dels recursos que els senyors d'Erill destinaven a la Vall de Boí a l'inici del segle XII. La major part de l'edifici pertany a aquell segle, però observem que a la base del campanar els carreus, a diferència dels altres, són força irregulars, el que fa suposar que aquesta església està edificada a sobre d'un altre més antiga. Cal esmenar que durant el s. XVIII es varen fer vàries reformes, entre les quals l'enderrocament de l'absis sud per fer una sagristia, però en la restauració dels anys setanta (del segle passat) l'església tornà al seu estat original tal com la podem veure ara.

Façana sud on s'obre una porta lateral.
   Aquesta església és de planta basilical amb tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Té una coberta de bigues de fusta a doble vessant, el seu pes reposa sobre uns arcs de pedra (formers), que descansen sobre uns pilars cilíndrics, els quals divideixen l'espai interior en tres naus. A l'interior, la nau dreta hi queda interromput el pas a causa de la presència del campanar. L'església compta amb dues entrades, la principal al mur oest i al mur sud al costat de la torre del campanar se n'hi obra un altre, totes amb arc de mig punt.

Interior de l'església, a la dreta s'observa la porta del campanar.
   A l'interior de l'església trobem la reproducció de les pintures originals que es varen arrancar, com també les de les altres esglésies de la vall, entre els anys 1919 i 1923, podent-les gaudir ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
   La pintura que presideix l'absis central és l'escena de l'epifania, a sota hi ha una sanefa que separa l'escena principal de les altres, seguidament a sota, a banda i banda de la finestra trobem sis apòstols, més avall hi ha una faixa amb uns

Interior de l'església amb les tres naus, els absis, les columnes i els formers de pedra.
medallons circulars on dins es troben animals reals i fantàstics, i a la part més baixa de l'absis veiem un acabat com si fossin cortinatges.
   La resta dels murs de l'església estaven decorats amb pintures al fresc d'una qualitat diferent de les de l'absis, eren pintades per un altre mestre. En l'actualitat al mur sud entre la capçalera i el campanar trobem unes pintures amb representacions de l'Antic i el Nou Testament.
   A l'exterior, encara avui es poden veure en els pisos superiors del campanar restes pictòriques que decoraven la torre, eren motius geomètrics de color vermell que destacaven amb el blanc de l'arrebossat.

Façana llevant-nord.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Santa Maria de Taüll, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.



Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2019.


dimarts, 16 de juny del 2020

Saut deth Pish (Val d'Aran)

Saut deth Pish.
   Dins el bell marc de la vall de Varradòs situat al val d'Aran i a uns 1600 msnm trobem aquest preciós "doble" salt d'aigua de 20/25 metres d'alçada.
   Per arribar-hi, partint de Vielha, prenem la carretera N-230 en direcció França, a uns 5,6 km en arribar a la rotonda del Pont d'Arròs prenem la primera sortida direcció Arròs, al mateix tombar, veurem l'indicador per anar cap al salt tot prenent

Planell orientatiu.
la pista asfaltada del "Camí de Varradòs" la qual va pel mateix costat del riu Varradòs. Anem seguint pista amunt tot endinsant-nos per la preciosa vall de Varradòs, després de travessar el riu, a uns quatre quilòmetres d'haver començat la pista, trobarem a l'esquerre un desviament que porta cap a l'ermita de sant Joan d'Arròs, però nosaltres seguim recte sense desviar-nos.
   Per tot el camí no parem de veure boniques vistes de la vall, de les muntanyes que l'envolten, des d'alguns punts de les

Vista dels cims Aneto i Maladeta.
més llunyanes, per exemple, a uns 3,3 km d'haver passat el desviament cap a sant Joan d'Arròs, quasi al costat del "Barranc deth Lauet Long", a la dreta de la pista hi ha un lloc per aparcar el cotxe des d'on podem veure una preciosa vista de l'Aneto (3.404 msnm) i la Maladeta (3.308 msnm). Més endavant, si és que ens ha vingut la gana i volem parar a esmorzar abans d'arribar al nostre destí, a uns dos quilometres, trobarem a la dreta el desviament cap a una preciosa zona de pícnic a la llera del riu Varradòs, que ja ens esmena la Marta Dachs en el seu bloc "SOM DE PÍCNIC", allà hi trobareu tots els detalls de la dita zona.

Pont que travessa el riu Varradòs.
   Passats 1.600 m de la zona de pícnic arribem al Pla d'Artiguetes, lloc on es troba l'aparcament del Saut deth Pish, just en el punt GPS: N - 42º 46' 36.3''  E - 0º 49' 57.0'', allà deixem el vehicle i ens posem a caminar, travessem el pont del riu Varradòs i més endavant un altre de més petit, als pocs metres a la dreta arribem al "Barratge deth Varradòs" (llac de Varradòs) des d'on ja es pot començar a veure el salt.

Barratge de Varradòs.
   Ja des d'ací, des de l'esquerre del camí que va pujant cap al mirador del salt ja podem gaudir de precioses vistes del majestuós Saut deth Pish:

Saut deth Pish.
   L'aigua del salt, prové d'uns quilòmetres més amunt, del lloc dit "Er Embut" o "Horat der Unhòla" (L'Embut o Forat d'Unhòla) que no és més que una depressió d'uns 60 m de fondària per on el riu Unhòla poc després de sortir del "Estanh Gran de Liat" es precipita en forma de cascada desapareixent entremig de la grava que es troba en el fons, llavors, per un procés càrstic l'aigua disol la roca, tot circulant per dins de conductes i fissures subterrànies fins que torna a sortir a la superfície al Saut deth Pish.

Saut deth Pish, a dalt a la dreta s'observa el mirador.
    Aquesta cascada està formada per dos salts, la part superior i principal d'uns 15 a 20 m d'alçada i la inferior en té aproximament cinc. Seguint pel camí amunt fins a arribar al mirador, allà quedem plantats davant mateix del salt principal, depèn de com bufa el vent fins i tot ens arriben espurnes d'aigua a la cara, és impressionant estar al seu davant.

Salt principal del Saut deth Pish.
   Després d'admirar aquest preciós salt ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, nosaltres personalment vàrem anar a dinar a la zona de pícnic que us he esmenat abans on es gaudeix de pau i natura, ara bé, no oblideu d'emportar-vos la brossa i dipositar-la en un contenidor i si potser recicleu-la. Bé, ara us deixo amb el vídeo que vaig fer per complementar aquest relat:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 14/08/2019.

diumenge, 31 de maig del 2020

Pantà de Cavallers (Vall de Boí)


Presa de Cavallers.
     El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor, el trobem a la capçalera de la Vall de Boí, just al començament del riu La Noguera de Tor, és el punt d'inici d'innumerables excursions d'alta muntanya.
   Per arribar-hi, partint del Pont de Suert, prenem la carretera N-230 direcció França i a poc menys de dos kilòmetres ens

Planell orientatiu.
desviem a la dreta per la L-500 direcció a Caldes de Boí, passat el poble seguim recte per una pista asfaltada que ens porta cap al pantà, a uns 500 m trobarem la caseta del punt d'informació del parc i un desviament, a la dreta és va al Centre d'Interpretació Ambiental de Toirigo (on també hi ha un campament juvenil), però nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra travessant per un pont el riu Noguera de Tor. Continuem amunt pel costat del riu tot gaudint del preciós paisatge que ens envolta i observant que la vall cada cop es va fent més estreta, a uns 2,1 km de la cruïlla del punt d'informació, a la dreta, veiem un desviament de terra que ens endinsaria al Planell de Remordi (un bon lloc per passar una estona), seguim i un xic més amunt tornem a travessar el riu en un punt on val la pena de parar (si es pot) per veure

Salt des del pont que travessa el riu La Noguera de Tor.
el petit salt que es forma en aquest punt, és molt bonic. Ja gairebé som al nostre destí, només cal passar quatre corbes més i ja trobarem el primer aparcament del pantà (a uns 800 m del salt), però si podem, millor seguir cap al segon aparcament, així haurem de caminar menys per pujar a dalt la presa, pels que porteu GPS només cal apuntar les següents coordenades: N - 42º 35' 04.3''  E - 0º 51' 18.6''.

Vista de la presa abans d'arribar al segon aparcament.
   Un pic deixat el vehicle al segon aparcament, el qual queda al mateix peu de la presa,  podem veure des d'ací la magnificència d'aquesta obra del tipus dit de "contraforts" que fa 70 m d'alçada per 360 m de longitud. Perquè la pujada no es faci tan costerosa he decidit retornar a peu per la carretera fins al punt on hi ha la barrera perquè els cotxes no puguin pujar fins dalt de l'embassament i des d'allà seguir a peu fins a dalt de la presa.

Vista dels aparcaments des de dalt la presa, al fons els Espadats de Comalestorres.
   Tot pujant cap a l'embassament i al mateix temps anant guanyant alçada gaudim d'unes espectaculars vistes dels paratges que ens envolten, com els cims dels Espadats de Comalestorres, les quals igual que d'altres del seu voltant són força apreciades pels escaladors  per les seves rectes parets, en arribar a dalt de la presa assolim els 1781 msnm, una cota ja bastant respectable.

Espadats de Comalestorres.
     Aquest embassament construït l'any 1960 té una capacitat de 16 hm³ rebent les aigües dels barrancs de Comalestorres, Punta Alta, Comadespada, Malavesina, Les Llastres i del riuet que bé de l'estany Negre. A sota d'aquest

Pantà de Cavallers.
pantà, s'hi amaga l'antic estany de Cavallers i la Cascada de Cavallers, un tros de vall que ha quedat negat per les aigües.
   Quan arribem a dalt de la presa, pel nostre davant surt un corriol que tot vorejant l'embassament fins al final, ens portaria cap a la cascada de Riumalo i més endavant a l'estany Negre, però el dia en què hi vaig pujar el vent bufava amb molta força i decidí seguir l'excursió un altre dia (em vaig quedar gelat).

Pantà de Cavallers des de dalt de la presa.
   Per acabar us deixo amb un curt vídeo que vaig fer aquella tarda:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 13/08/2019.