En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El salt de Moli Bernat es forma a la riera de Balà just quan cau cap al sot de Balà per la balma de les Corts al costat mateix del poble de Tavertet a la comarca d'Osona en ple Cabreres.
Vista del salt i la balma des de el cingle de la Miradora
Normalment tot hom explica com fer l'excursió per arribar al mateix salt, travessar la balma, etc. jo com que el que més m'apassiona és la fotografia us explicaré com arribar al punt per fer una bona foto del salt, el altre ja ho trobareu en altres pàgines de Google.
Planell orientatiu
Sortim del pàrquing que es troba a l'entrada del poble travessant-lo fins a arribar a les piscines municipals, davant ens trobarem amb una gran esplanada, recte i endavant, hi ha el camí que porta per sobre les cingleres de l'embassament de Sau, però nosaltres hem d'agafar el de la dreta i tot seguit al començar el camí el desviament de l'esquerra sense deixar-lo fins que més endavant el camí s'eixampla i es divideix, si seguim pel de la dreta, ens portarà al destí però al final haurem de fer una bona "marrada" per poder assolir el punt; per en canvi si agafem el de l'esquerra que baixa, als dos o tres metres a la dreta entre-mig de la malesa surt un corriol que sense deixar-lo ens portarà a la punta del cingle de la Miradora des d'on es poden fer unes bones fotos del salt.
La dona amb va captar amb plena acció
Salt de Moli Bernat i balma de les corts al començament del Sot de Balà
Salt de Moli Bernat i balma de les Corts
Punt del salt de Moli Bernat
Les fotografies del damunt han sigut preses el 31/05/2014
Al cap de quasi sis anys, el 27/01/2020, vaig tornar a aquest meravellós llogaret, just després d'haver passat el temporal "Gloria" (el que va fer tant de mal a la nostra terra) captant les imatges que veureu sota aquestes línies:
Salt del Molí Bernat pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.
Salt del Molí Bernat pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.
Preciós gorg, molt fàcil de trobar i amb cap esforç pel caminant, amb un entorn prepirinenc ens trobem amb aquest preciós gorg de Malatosca.
Vells equipaments de l'estació
Per arribar-hi partirem de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses on deixarem el cotxe en el seu aparcament (punt GPS: N - 42º 14' 15.6'' E - 2º 17' 04.6''), tanmateix, aquesta estació es troba just davant del kilòmetre 9 de la via verda que uneix Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, anomenada "Ruta del Ferro i el Carbó", és a dir que el que vulgui allargar l'excursió ho pot ben fer; nosaltres, com que només anem pel gorg, comencem des d'ací, davant de l'estació passa la via verda i la seguim en direcció Ogassa, a uns 300 metres, la via travessa la carretera que uneix Sant Joan de les Abadesses amb Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall de Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a Serra Cavallera, uns 200 metres més avall trobem una cruïlla on el paviment de la via està empedrat, just ací també trobem l'indicador del gorg i el seu camí que surt per la dreta, agafem aquest corriol que comença a baixar
Moli de Malatosca i gorg de les Bruixes
Indicador del gorg.
pronunciadament i a la segona corba ja sentirem ben fort la remuga de l'aigua veient tot baixant per la nostra esquerra el moli de Malatosca i el seu gorg a sota, anirem seguint el camí de baixada tot anant fent siga-sagues fins que al final ens trobarem en gorg davant nostre mateix.
Gorg de Malatosca o de les Bruixes
Ara que el tenim al davant sí que sembla un lloc màgic i punt de trobada de bruixes i bruixots, us comptaré la llegenda que cau sobres ell:
Un dia les bruixes varen cridar a la llevadora del poble, ja que una d'elles estava a punt de parir i necessitava ajut, tingué la criatura i a la llevadora en paga pels seus serveis l'hi donaren una faldilla feta de llenties, la llevadora tota enfadada en arribar al poble la va llençar al riu Ter. L'endemà, en posar-se el davantal va adonar-se que se l'hi havia quedat enganxada una llentia de la faldilla i quina sorpresa tingué quan veié que aquesta s'havia transformat en una llentia d'or.
Bé doncs, ja hem vist el gorg embruixat i com que tenim el cor bastant inquiet decidim allargar la ruta i tornar cap a Ripoll saltant per les muntanyes ... Ogassa, Bruguera, Ribes de Freser fins a arribar a la capital del Ripollès, som-hi doncs ...
... només hem de seguir la carretera GIV-5211 cap a Ogassa, passem el poble i agafem una de les dues pistes forestals que surten d'ell, la que va en direcció a Bruguera (la de l'esquerra) passant per sota Serra Caballera cap a coll de Jou (l'altre de la dreta ens portaria cap a Camprodon), més endavant, ens trobem amb l'ermita de Sant Martí d'Ogassa, més o menys al punt GPS: N - 42º 16' 20.3'' E - 2º 14' 00.1''.
Sant Martí d'Ogassa
Església romànica del segle XI, a uns 1370 metres d'altura fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010, coneguda llavors pel nom de Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del s. XIV que està actualment en el Museu Episcopal de Vic.
Part posterior de l'esglesia
El temple és de construcció molt senzilla format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls, posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres modificant-lo i convertint-lo en una torre de planta quadrada.
Campanar
La porta d'accés està sobre el mur oest, formada per un únic arc de mig punt que envolta un timpà i una llinda llisos, a la porta encara s'hi conserva el forrellat romànic en el qual hi podem observar incisions de tipus geomètric.
Detall del forrellat de la porta
Porta d'acces
Després de visitar aquesta ferésteg església continuarem el camí cap a Bruguera i com que la gana ja comença a apretar ens pararem a fer l'entrepà abans d'arribar-hi, passat coll de Jou amb unes vistes relaxants del Taga.
El Taga
Fotografies del damunt han sigut preses el 17/05/2014
El Congost de Mont-rebei es compon de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram pel qual passarem està situat al vessant català i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.
Entrada a l'espai natural de Mont-rebei
Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, en arribar a Alfarràs empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins a arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i tot seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.
Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons
A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments (punt GPS: N - 42º 05' 50.7'' E - 0º 41' 46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en són pocs, nosaltres vam optar per la ruta més planera vorejant el riu.
Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost
Tot començant la ruta, el riu sortint dels ràpids que passen pel davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge, d'ací, també es pot veure l'ermita de la Mare de Déu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en el vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat de l'embasament de Canyelles que va retenint a poc a poc les aigües que baixen pel riu i creant un mirall dels penya-segats.
De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny més el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat d'uns 40 m de llargària, una bona prova pels que pateixen de vertigen.
Pont penjant al final del Barranc Fondo
Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris, aquest emplaçament preromànic no gaire conegut en la nostra història data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que a poc a poc s'anirà fent més forta fins a arribar a assolir uns 50 m d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar el que realment és el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m d'alçada i en el lloc més estret entre les parets separades pel Noguera Ribagorçana hi ha una distància d'uns 20 m Aquest camí va ser construït en l'any 1982 perquè da causa de la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m més avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havia pel voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.
El camí va guanyant alçada
Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al cantó dret hi ha un fort estimberi, ja som al tros del congost, el camí no és que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable-passamà per ajudar a treure la por i caminar més segur.
Camí del Congost amb el cable passamà
Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.
Un túnel en el camí
Més endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior té sortida cap a una mena de mini mirador, des d'on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.
El congost sembla que es vagi estrenyent, hi ha trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m que hi ha entre les dues parets.
Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrada), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.
Bancs per reposar
Vista del recorregut al final
Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas a l'embassament de Canyelles, el camí segueix, però el que és la part més espectacular del dit congost és la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes de l'inici de l'embassament girem cua volta i desfem el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corra és d'una hora i mitja.
Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost
Us deixo amb una vídeo explicatiu i ràpid de l'excursió:
En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, vàrem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:
Baixant per els barrancs d'Alquezar
Petita via ferrada
Passarel·les del riu Vero
Cova de Picamartillos
El vídeo i les fotografies del damunt han estat realitzades els dies 18 i 19/04/2014
Vista de Sant Sebastià de Montmajor des de el Farell
Sant Sebastià de Montmajor, situat entre les muntanyes de Gallifa i el Farell, és un petit poblet de pocs habitants que pertany al municipi de Caldes de Montbui, els nuclis de cases es troben disposats en tres turons, els tres serrats.
Sant Sebastià de Montmajor
El nucli de població més antic es troba en una fondalada tot baixant del Farell (venint amb punt de partida des de Caldes de Montbui en el punt GPS: N - 41º 39' 50.5'' E - 2º 07' 08.4''), escassament deu cases distribuïdes en un carrer, el de Santa Maria, que forma un angle recte, començant o acabant, depèn de per on si entra, pel darrera de l'església o per la plaça d'aquesta on en la seva part interior hi ha la rectoria on actualment trobem un restaurant dit "La Rectoria", especialitzats en la cuina tradicional i casolana. A la part més elevada d'aquest serrat i tocant amb l'església hi ha el seu petit cementiri.
Carrer de Santa Maria
Escales que pugen a la rectoria
Carrer de Santa Maria
En el camí comú de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç Savall, s'arriba al poble per l'anomenada "Baixada del Rellotge", actualment només és una torre sense senyalització, en la que ens confirmen que hi havia un rellotge que se sentia perfectament des del nucli principal i des de tots els serrats quan tocava les hores.
Un rellotge en mig del bosc
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065 i el 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat. En els primers temps de repoblació algunes parcel·les es varen donar a l'orde de Sant Benet, amb aquest ordre es varen formar parròquies com aquesta i al seu vol petits nuclis de població.
Vista del poble des de el darrera de l'església
El 1216 el bisbe de Barcelona confirma la donació d'aquesta parròquia a l'església de Caldes de Montbui i el 1868 va ser declarada parròquia independent i l'hi agregaren algunes cases de Gallifa.
Façana i cementiri
L'església romànica del s. XI, consta d'una sola nau de volta de canó amb un gran absis quadrangular, el transsepte presenta dues absidioles semicirculars, al creuer hi ha el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara.
Façana
Absis central, campanar i absidiola
Campanar en el creuer
Com a nota curiosa, aquest temple va ser pres com a exemple de l'art romànic català, reproduint-se dins del "Poble Espanyol" de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal que va tindre lloc en la nostre capital entre els anys 1928 i 1929.
Frescos renaixentistes
Dins d'aquest temple a més d'uns frescos renaixentistes dels quals no se sap l'autor i d'una talla de fusta pintada de l'artista Sebastià Badia, podem trobar unes pintures al fresc situades a l'absis, pintades pel pintor Antoni Vila Arrufat amb unes innovadores tècniques inventades per ell per tal de millorar la qualitat i la lluminositat dels pigments en el fresc tradicional, aquesta obra té un gran valor artístic i és reconeguda per historiadors i crítics d'art, cal dir que en Vila Arrufat, va fer servir de models per la seva obra a alguns dels habitants del poble.
Cal dir que si algú els vol veure, els Dissabtes i Diumenges els que porten el restaurant de "La Rectoria" obren l'església per tot-hom que vulgui admirar tant l'art romànic com les pintures, només es prega una mica d'urbanitat.
Frescos de Antoni Vila Arrufat i al mig Sant Sebastià de fusta de Sebastià Badia
Doncs bé, un poble que es veu amb un parell de voltes però amb gran quantitat i qualitat d'art i paisatge, petit i al mateix temps gran.
Les fotografies del damunt han estat preses els dies: 18/03 i 13/04/2014
.jpg)
